CURIOSITATS DE LA HISTÓRIA DE L'AIGUA

El filòsof Tales, nascut en la ciutat de Milet (costa occidental d'Àsia Menor) , fundador de la ciència grega, afirmava ja l'any 640 a.C. que l'aigua és el principi de tot, és l'element bàsic de l'Univers: l'aigua produïx totes les coses; les plantes i animals no són més que aigua condensada davall diverses formes i en aigua es convertixen una vegada moren.

 Des de l'Escola Filosòfica d'Aristòtil (384-322 a.C.) fins a l'últim terç del segle XVIII, l'aigua es considerava un cos simple o "elemento" (del llatí "elementum") i, en unió amb l'aire, la terra i el foc, constituïa el conjunt dels quatre elements de què es creia format el món conegut. Al llarg dels segles es van començar a desenrotllar els treballs d'una incipient Medicina, Farmàcia, Mineralogia i Alquímia, origen posterior de la pròpia Química com a ciència, perquè totes estes disciplines vistes des de la nostra època estaven abans molt unides, tant en el món hel·lenístic amb la influència egípcia, com greco-romà i, més tard, en l'àrab. 

Els àrabs van contribuir amb tècniques i mètodes, com és la destil·lació (del llatí "de-stillare", gotejar) , operació en què es procedia a calfar un líquid fins que es convertia en vapor i es refredava el dit vapor per a condensar-ho. Així s'obtenien les "esencias" o "elixires", per exemple de plantes prèviament macerades un temps en alcohol o aigua per a extraure els seus principis actius, obtindre substàncies útils com a medicaments i altres aplicacions, per exemple en la separació de components. 

S'emprava un aparell cridat alambí (de l'àrab "Al-Ambic") , on es calfava el líquid, els components volàtils passaven a estat de vapor i després es condensaven per mitjà d'un sistema refrigerant (aire o aigua freda) , com apareix en la imatge. S'ha mencionat que la publicació l'any 1500 del "Libro de l'art de la destilació" és important en este període per a assentar les bases d'un posterior desenrotllament i experimentació en la pròpia Química com a ciència.

Pioners de la Química com Boyle, Margraff i altres, durant els segles XVII i XVIII van destil·lar aigua procedent de brolladors. A l'observar en les seues experiències que es produïa un gas, un líquid i un sòlid, que no era una altra cosa que el residu salí dissolt en l'aigua, van creure llavors amb eixe fonament que l'aigua constava d'aire, aigua i terra. I van començar els treballs més continuats de molts químics, sobretot francesos i britànics, per a conèixer la composició de l'aigua.

Aixì es com alguns autors parlen dels descobriments de l'aigua, tan present en les nostres vides, tant en la seua síntesi i composició, considerant-la al llarg de la Història de la Química, presentant una sèrie de grans contribucions experimentals que han sigut èxits destacats obtinguts amb l'esforç d'una cuidadosa labor d'experimentació.