Hi havia una vegada un rei que estava tan malalt que l'única cosa que podia salvar-ho era l'aigua de la vida i ningú sabia on trobar-la.
El rei tenia tres fills i un matí el major d'ells va decidir partir a la cerca de l'aigua meravellosa. Va eixir, perquè, i quan havia cavalcat algun temps es va trobar amb un nano horrible que li va cridar: "¿on et dirixiges?". El príncep, orgullós li va respondre "¿Y a tu que t'importa?" I va seguir el seu camí. L'homenet, enfadat, li va tirar una maledicció. A la poca estona el príncep es va trobar entre dos muntanyes, en un camí tan estret que no podia moure's ni per a avant ni per a arrere.
Al segon germà que va eixir en la seua busca, per haver-hi tractat malament al nano la maledicció ho va fer embossar-se en el fang. Llavors, va partir el tercer germà. Quan es va encreuar amb el nano i li va preguntar on anava, el fill del rei li va dir la veritat. Llavors el nano li va explicar que l'aigua de la vida es trobava en el castell encantat i li va entregar dos trossos de pa per a donar als lleons que custodiaven dia i nit l'entrada al castell. El príncep va fer tot tal com el nano li havia dit. Quan eixia del castell amb l'aigua de la vida, va aparéixer una bella princesa que li va donar les gràcies per trencar l'encant que la mantenia tancada i li va assegurar que, un any després, es convertiria en la seua esposa. Al tornar, el xic es va trobar amb els seus dos germans als que el nano havia deixat lliures. Estos, al veure que portava l'aigua meravellosa, el van adormir, li van robar l'aigua i van posar en el seu lloc aigua de mar.
Quan va arribar al palau, el príncep va entregar la copa al rei però este, al provar-la, es va sentir més malalt. Llavors, van acudir els dos germans i li van donar l'aigua de la vida amb què el monarca va curar i, furiós amb el seu fill menor, ho va tirar del palau. Mentrestant, la princesa va fer construir un camí cobert d'or i va dir al seu poble que qui per ell vinguera seria el seu promés, però si algun caminava a esquerra o dreta del camí, caldria tirar-ho d'allí. Quan l'any va passar, el major dels prínceps va ser a la cerca de la princesa, però per a no espatlar el camí d'or, va cavalcar sempre a la dreta. Quan va arribar a la porta va ser intrèpid fora sense contemplacions.
No va tardar a arribar el segon príncep, qui va ser sempre per l'esquerra. A l'arribar al palau també va ser rebutjat i expulsat. Finalment, el xicotet es va dirigir al castell i va cavalcar sempre cap avant pel centre del camí d'or. En la porta va ser rebut per la bella princesa i la boda es va celebrar de seguida. El rei, assabentat de tota la veritat, va acudir a la boda i va castigar els seus dos fills majors, tirant-los per sempre del seu regne. Ningú mai els va tornar a veure.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada