CURIOSITATS DE LA HISTÓRIA DE L'AIGUA

El filòsof Tales, nascut en la ciutat de Milet (costa occidental d'Àsia Menor) , fundador de la ciència grega, afirmava ja l'any 640 a.C. que l'aigua és el principi de tot, és l'element bàsic de l'Univers: l'aigua produïx totes les coses; les plantes i animals no són més que aigua condensada davall diverses formes i en aigua es convertixen una vegada moren.

 Des de l'Escola Filosòfica d'Aristòtil (384-322 a.C.) fins a l'últim terç del segle XVIII, l'aigua es considerava un cos simple o "elemento" (del llatí "elementum") i, en unió amb l'aire, la terra i el foc, constituïa el conjunt dels quatre elements de què es creia format el món conegut. Al llarg dels segles es van començar a desenrotllar els treballs d'una incipient Medicina, Farmàcia, Mineralogia i Alquímia, origen posterior de la pròpia Química com a ciència, perquè totes estes disciplines vistes des de la nostra època estaven abans molt unides, tant en el món hel·lenístic amb la influència egípcia, com greco-romà i, més tard, en l'àrab. 

Els àrabs van contribuir amb tècniques i mètodes, com és la destil·lació (del llatí "de-stillare", gotejar) , operació en què es procedia a calfar un líquid fins que es convertia en vapor i es refredava el dit vapor per a condensar-ho. Així s'obtenien les "esencias" o "elixires", per exemple de plantes prèviament macerades un temps en alcohol o aigua per a extraure els seus principis actius, obtindre substàncies útils com a medicaments i altres aplicacions, per exemple en la separació de components. 

S'emprava un aparell cridat alambí (de l'àrab "Al-Ambic") , on es calfava el líquid, els components volàtils passaven a estat de vapor i després es condensaven per mitjà d'un sistema refrigerant (aire o aigua freda) , com apareix en la imatge. S'ha mencionat que la publicació l'any 1500 del "Libro de l'art de la destilació" és important en este període per a assentar les bases d'un posterior desenrotllament i experimentació en la pròpia Química com a ciència.

Pioners de la Química com Boyle, Margraff i altres, durant els segles XVII i XVIII van destil·lar aigua procedent de brolladors. A l'observar en les seues experiències que es produïa un gas, un líquid i un sòlid, que no era una altra cosa que el residu salí dissolt en l'aigua, van creure llavors amb eixe fonament que l'aigua constava d'aire, aigua i terra. I van començar els treballs més continuats de molts químics, sobretot francesos i britànics, per a conèixer la composició de l'aigua.

Aixì es com alguns autors parlen dels descobriments de l'aigua, tan present en les nostres vides, tant en la seua síntesi i composició, considerant-la al llarg de la Història de la Química, presentant una sèrie de grans contribucions experimentals que han sigut èxits destacats obtinguts amb l'esforç d'una cuidadosa labor d'experimentació.

CIENTÍFICS AQUÀTICS! (experiments amb aigua)

Podem fer molt experiments amb l'aigua perquè els nens puguen percebrer-la com una cosa propera a ells, així doncs, propose dferents experiments molt divertits!!!

Què pesa més l'aigua salada o l'aigua dolça?

Hi ha un experiment que ens vol demostrar que l'aigua salada pesa més que la dolça.

Necesitem: colorant, sal, un got, una glaçonera i aigua.  

Primer hem de mesclar el colorant amb l'aigua i remenem fins a obtenir el color que volguem. Aboquem el líquid en una glaçonera.

Mentre es congelen els glaçons amb el colorant, agafem sal i la tirem en un got ple d'aigua. Quan els glaçons ja s'han fet, el tirem al got ple d'aigua amb sal i deixem que es desfaci.Aleshores veurem que el líquid amb el colorant es queda adalt i això demostra que l'aigua salada pesa més que l'aigua dolça.

El cicle de l'aigua

Aquest és un experiment molt senzill que els nens de la casa poden experimentar i entendre el cicle de la pluja fàcilment. Per fer-ho, només necessites una ampolla de plàstic, mig got d’aigua i colorant alimentari. Deixem l’ ampolla al costat de la finestra i esperem que la màgia de la natura succeeixi.

Xilòfon de colors

Es necessiten cinc gots amb aigua a diferents nivells i cinc barres de llum. També pots omplir globus amb l’aigua i les barres de llum per aconseguir divertides llums amb què jugar a la banyera.

Aquest expermetn consisteix en ficar les barretes de llum dins de l'aigua i els nens podran experimentar com es produeix un màgic abanic de colors.

Glaçons de colors

El primer que cal fer és preparar els glaçons de pintura, posant quatre culleradetes de pintura de dits dins una ampolleta que vaig acabar d’omplir amb aigua, remenar bé, i  amb l’ajuda d’un embut,  posar-los dins d’unes bossetes especials per fer glaçons. Els posarem dins el congelador. Una vegada fets els glaçons, només va caldre preparar el muntatge per pintar.

Fer ploure

Bullir aigua a 100 ºC i  posar a sobre una safata refredada amb glaçons. El vapor es condensa sota la safata fins que va torna a caure en forma de gotetes.

JOCS AMB AIGUA PER A NENS!!

L'aigua pot oferir moltes possibilitats pero a que els més menuts passen una bona estona, pero això a continuació podeu vorer alguns jocs amb l'aigua.

DUEL A CINC METRES
Dos equips. Es numeren i es col.loquen a uns deu metres cara a cara. A la mateixa distància dels uns i dels altres hi haurà un globus d´aigua per cada equip dins d´un cercle. Quan el monitor digui un nº, qui tingui el nº sortirà corrent fins a agafar el globus del cercle i llançar-lo contra el rival del mateix nº que estarà a uns cinc metres. No val sortir del cercle per llançar el globus. No hi haurà eliminats, només xops i menys xops.

GLOBUS D´AIGUA AL COLL
Per parelles han de transportar per un petit circuit globus d´aigua amb l´ajuda de la barbeta i el pit.

CAÇA A CEGUES
Un nen amb els ulls tapats té un globus d´aigua a les mans. Al seu voltant una colla de nens aniran corrent rodejant-lo. Quan el nen dels ulls tapast digui STOP tots els nens del voltant es quedaran quiets. Després el nen del globus cridarà: -on sou? I els nens hauran de fer algun soroll. Després el caçador haurà de llençar el globus per tocar-ne algun. Els nens podran fer tres salts des del lloc on es troben per no ser tocats. Després es canvien els papers.

 EL LLENÇOL QUE TAPA
Hi ha un camp dividit en dos. Al centre hi haurà un llençol que no permetrà veure l´altre costat del camp. Cada nen tindrà un globus d´aigua d´un determinat color, un color per cada equip. D´un en un aniran tirant els globus a l´altre costat amb l´intenció de fer-los explotar. La missió dels equips és aconseguir que no explotin els globus al seu camp i recuperar el màxim nº de globus del color de l´equip contrari. Guanya l´equip que quan acabin de llençar els globus tots els nens té més globus de l´equip contrari.

LA MURALLA AQUÀTICA
En un espai dividit en dues parts hi ha un nen al mig sobre la línia que parteix la pista. La resta de nens estaran en un extrem de la pista i hauran de travessar fins a l´altre extrem de pista. El nen del mig (guardià de la muralla) haurà d´intentar tocar amb globus d´aigua els nens que passin pel seu costat. Quan al guardià se li acabin els globus d´aigua haurà d´intentar agafar-ne més que estaran en galledes a cada extrem de la pista. Els nens tocats i més xops passaran a ser guardians.

PAL ENSABONAT                                                                                                              Primer s’ha d’aguantar horitzontalment un pal, gruixut, a una barca. Quan el pal s’ha posat s’hi tira sabó pel damunt i se li va tirant aigua per tal que rellisqui més. Quan s’ha acabat de fer totes aquestes operacions es posen, al final de pal, tres mocadors lligats. Tota la gent que vulgui s’ha d’apuntar per participar-hi. L’objectiu d’aquest joc és agafar el mocador que penja més amunt de la corda. La gent, d’un en un, van intentant passar pel pal que llisca. És clar que això costa molt i les caigudes al riu són constants. El que han agafat el mocador més alt guanya; qui agafa els mocador que esta a mitja altura queda segon; qui agafa el mocador que està més baix queda tercer. Aquest joc també és practica a la Festa Major de Flix, on sempre hi ha molta gent d’uns 18 a 26 anys apuntada, encara que també n’hi ha d’edats inferiors. A la festa major de Riba-roja d’Ebre també s’hi juga.

TOCAT I ENFONSAT

marquem un camp, tracem una línia al mig i repartim els nens en 2 equips. Llavors, els nens i nenes de cada equip s’asseuen en un punt del seu camp (el que ells vulguin) però han de seure d’esquena a l’altre equip. Cada infant tindrà uns quants globus d’aigua plens i els haurà de tirar enrere, és a dir, a l’altre camp (ja que seuen d’esquena) per tocar els altres jugadors de l’altre equip. Com que els jugadors estan d’esquena i asseguts, possiblement els globus els agafaran per sorpresa.

EL TRANSVASSAMENT
Passar 10 got d’aigua d’un lloc a un altre col.locats en filera (transvassament). Es faran dos transvassaments, el que aconsegueisca passa més aigua en els 10 gots d’aigua és el guanyador.

LA RATA I EL GAT
El nombre de participants no és concret. No obstant això, no és aconsellable que siguin més de quinze perquè, si no, el joc es fa pesat. Tothom assegut en rotllana. A un membre de la rotllana se li dóna un globus d'aigua i a un altre un got d'aigua. S'han d'anar passant els objectes cap a un costat determinat que dirà el conductor del joc. La finalitat és que el gat (globus) atrapi la rata (el got). Quan el globus atrapi el got, el participant que tingui el got a la mà s'haurà de tirar l'aigua per sobre. El joc s'acaba quan tots els membres de la rotllana s'han mullat o quan ho decideixi el conductor del joc. 

 SEGUIM EL CAP                                                                                                                 Els xiquets es disposen en grups reduïts i mitjançant relleus han de fer un recorregut d’anada i tornada portant un got damunt del cap. El got el poden sostindre amb les mans. Guanya l’equip que acabe primer. 

POMPES DE SABÓ GEGANTS
Es mescla el sabó amb l’aigua dins dels poals i amb les raquetes es fan unes pompes gegants que els xiquets hauran de mantindre enlaire bufant.

Espere que us hagen agradat les idees.

EL CICLE DE L'AIGUA

L'aigua és després de l'aire el recurs natural més important per l'ésser humà i en general per tots els éssers vius. L'aigua és l'únic compost natural present en quantitats importants en els tres estats de la matèria -sòlid, líquid i gas-. Això fa possible que dugui a terme moltes i diferents funcions dins la biosfera . L'aigua circula per tot el planeta, movent-se de l'atmosfera cap a la terra i els mars en forma de precipitacions i viceversa en forma d'evaporació. Circula pels rius i aquests cap al mar. Cau en forma de neu a les altes muntanyes, o forma gel a les zones fredes. Es filtra per la terra i recarrega els aqüífers i aquests al seu temps alimenten fonts i originen rius i llacs. Forma part dels éssers vius convertint-se el seu principal element. Tot aquest procés no seria possible sense l'energia tèrmica del sol que és qui manté en moviment tot aquest cicle.

Una altra funció molt important del cicle de l'aigua és el seu efecte sobre el clima del planeta. Les corrents marines escalfen o refreden moltes zones del planeta, mantenint condicions òptimes per a la vida a regions on seria difícil (per exemple Europa tindria una clima molt més fred de no ser per l'aportació de calor de la famosa corrent del golf, o la freda Sibèria també patiria hiverns més rigorosos de no ser per la calor que originaria de latituds més baixes circula pels seus grans rius).

Conegut això podem dir que l’aigua es mou contínuament pel nostre planeta i adopta diverses formes. La podem trobar en estat líquid al mar o als rius, en estat sòlid en forma de neu o gel a les muntanyes o també la podem trobar en estat gasós, en forma de vapor d’aigua en els núvols. Són els tres estats de l’aigua! El cicle de l’aigua ens explica tot aquest moviment.

El cicle de l’aigua és com una roda gegant que segueix uns pasos:

1. Comença amb l’evaporació de grans quantitats d’aigua des del mar, els llacs o els boscos. L’evaporació és el fenomen pel qual l’aigua passa d’estat líquid a estat gas. Quan estenem la roba mullada al terrat aquesta s’eixuga perquè el sol i el vent evaporen l’aigua i l’aigua que tenia la roba, convertida ara en vapor d’aigua, s’escampa per l’aire. Diem que l’aigua s’ha evaporat. 

2. La següent fase del cicle de l’aigua és la condensació. El vapor d’aigua que ha sortit del mar, dels llacs, dels boscos (o de la roba que hem estès al terrat) ara està escampat per l’aire. Quan aquest vapor troba un lloc on fa fred es torna altre cop líquid en forma de gotetes microscòpiques que suren en el cel. Aquest vapor condensat és el que nosaltres anomenem núvols. 

3. Quan els núvols es fan espessos i les gotetes que els formen es van ajuntant i es van fent grans arriba el moment en que acaba plovent. És la precipitació. De precipitació també n’hi ha en forma de neu o de pedra però és precipitació igualment. 

4. Un cop l’aigua ha caigut a terra cal que aquesta circuli cap a mar altre cop. Pel seu propi pes l’aigua rodola avall, aquest moviment s’anomena escolament. L’aigua va baixant des de les muntanyes cap al mar a través dels rius i les rieres. 

5. Però no tota l’aigua rodola per sobre la terra corrents cap a mar. Hi ha part de l’aigua que és més mandrosa i li agrada d’anar més a poc a poc. Aigua que agafa camins més difícils per sota terra. Es tracta de la infiltració de l’aigua cap a sota terra on crea rius i llacs subterranis. Aquesta aigua també va cap a mar per sota terra o surt a la superfície per les fonts naturals. 

Podem vorer aquesta imatge per tal de conéixer millor aquest cicle:

L'AIGUA COM A FENOMEN METEOROLÒGIC

LA PRECIPITACIÓ (o hidrometeor) Les precipitacions es produeixen quan les gotetes o els cristalls de neu dels núvols han crescut prou per caure a terra pel seu propi pes. La pluja, la neu, la calamarsa, són formes de precipitació. Com que una gota de pluja té una quantitat d'aigua que és milions de vegades més gran que la d'una goteta de núvol, les gotetes o els cristalls de neu dels núvols han de créixer molt per poder produir precipitació que arribi a terra. Per això, no sempre que hi ha núvols hi ha precipitació, ja que aquesta necessita que els núvols tinguin els corrents d'ascens de la velocitat necessària per mantenir les gotes o la neu mentre van creixent fins a adquirir la mida requerida. La precipitació és potser, juntament amb la temperatura, l'element principal del clima d'un lloc, ja que condiciona la vegetació, el cabal dels rius, etc.

Segons la constitució física i la mida de les partícules que es precipiten es distingeix entre:

• PLUJA: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes.
• PLUGIM: precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes molt petites i properes.
• NEU: precipitació de cristalls de neu reunits generalment en forma de flocs o volves.
• AIGUANEU: precipitació de neu a mig fondre, o de pluja i neu barrejades.
• CALABRUIX: precipitació de grans blancs i opacs, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.
• CALAMARSA: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada. No es trenquen quan cauen a terra. També s'anomena granís.
• PEDRA: precipitació de grans de glaç arrodonits i transparents o amb embolcalls opacs, superiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada.
• La boira: Són petites gotes d’aigua prop del terra que redueixen la visibilitat horitzontal a menys d’1 Km. Si la visibilitat és més gran d’1 Km es diu boirina.
• La rosada: Consisteix en dipòsits de vapor d’aigua condensada.
• El gebre: Consisteix en dipòsits de vapor d’aigua congelada.

La pluja caiguda es mesura amb el pluviómetre s'expressa amb l/m2.
Si la boca de l'embut del teu pluviòmetre té S (cm2) i has recollit P (cm3) d'aigua en el recipient, per esbrinar la quantitat de pluja caiguda, és a dir, els litres per metre quadrat, faràs l'operació següent:

Pluja (l/m2) = 10 x P : S 

Has de saber que la pluja també s'expressa en mm, ja que 1 litre vessat en un recipient d'1 m2 de superfície assolirà l'altura d'1 mm.

Observació:

Es parla de xàfec per designar quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de forma sobtada i intensa.
Es parla de ruixat per designar quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en forma de xàfec de menor intensitat.

CONTE PER A CONCIENCIAR DE LA IMPORTÀNCIA DE L'AIGUA: L'AIGUA DE LA VIDA

Hi havia una vegada un rei que estava tan malalt que l'única cosa que podia salvar-ho era l'aigua de la vida i ningú sabia on trobar-la. 

El rei tenia tres fills i un matí el major d'ells va decidir partir a la cerca de l'aigua meravellosa. Va eixir, perquè, i quan havia cavalcat algun temps es va trobar amb un nano horrible que li va cridar: "¿on et dirixiges?". El príncep, orgullós li va respondre "¿Y a tu que t'importa?" I va seguir el seu camí. L'homenet, enfadat, li va tirar una maledicció. A la poca estona el príncep es va trobar entre dos muntanyes, en un camí tan estret que no podia moure's ni per a avant ni per a arrere. 

Al segon germà que va eixir en la seua busca, per haver-hi tractat malament al nano la maledicció ho va fer embossar-se en el fang. Llavors, va partir el tercer germà. Quan es va encreuar amb el nano i li va preguntar on anava, el fill del rei li va dir la veritat. Llavors el nano li va explicar que l'aigua de la vida es trobava  en el castell encantat i li va entregar dos trossos de pa per a donar als lleons que custodiaven dia i nit l'entrada al castell. El príncep va fer tot tal com el nano li havia dit. Quan eixia del castell amb l'aigua de la vida, va aparéixer una bella princesa que li va donar les gràcies per trencar l'encant que la mantenia tancada i li va assegurar que, un any després, es convertiria en la seua esposa. Al tornar, el xic es va trobar amb els seus dos germans als que el nano havia deixat lliures. Estos, al veure que portava l'aigua meravellosa, el van adormir, li van robar l'aigua i van posar en el seu lloc aigua de mar.

Quan va arribar al palau, el príncep va entregar la copa al rei però este, al provar-la, es va sentir més malalt. Llavors, van acudir els dos germans i li van donar l'aigua de la vida amb què el monarca va curar i, furiós amb el seu fill menor, ho va tirar del palau. Mentrestant, la princesa va fer construir un camí cobert d'or i va dir al seu poble que qui per ell vinguera seria el seu promés, però si algun caminava a esquerra o dreta del camí, caldria tirar-ho d'allí. Quan l'any va passar, el major dels prínceps va ser a la cerca de la princesa, però per a no espatlar el camí d'or, va cavalcar sempre a la dreta. Quan va arribar a la porta va ser intrèpid fora sense contemplacions.

No va tardar a arribar el segon príncep, qui va ser sempre per l'esquerra. A l'arribar al palau també va ser rebutjat i expulsat. Finalment, el xicotet es va dirigir al castell i va cavalcar sempre cap avant pel centre del camí d'or. En la porta va ser rebut per la bella princesa i la boda es va celebrar de seguida. El rei, assabentat de tota la veritat, va acudir a la boda i va castigar els seus dos fills majors, tirant-los per sempre del seu regne. Ningú mai els va tornar a veure. 



                                                                                                                       Fi

EL CAMÍ DE L'AIGUA FINS QUE ARRIBA A LES NOSTRES CASES

L’aigua que arriba a casa és aigua tractada, potabilitzada, domesticada, que ens fa la vida fàcil.

Aquesta aigua que surt quan obrim l’aixeta ha hagut de recórrer un llarg camí des d’algun riu o riera, o des d’alguna font o algun pou, fins a arribar a casa nostra. Ha hagut de rebre un tractament per protegir-nos dels agent patògens i les impureses que puguin resultar desagradables o ser perjudicials per a la nostra salut. Aquest procés s’anomena potabilització. 

A casa consumim l’aigua per a diferents usos. Un cop l’hem feta servir, aquesta aigua bruta se’n va cap a les clavegueres, a través de les quals arriba a la depuradora d’aigües residuals, on segueix un tractament abans de ser retornada al medi natural.

Els camí que recorre l'aigua pas per pas és.....

1. A casa obrim les aixetes i surt aigua bona per cuinar, dutxar-nos, rentar la roba... 2. L'aigua arriba per uns tubs que també es diuen canonades. 3. L'aigua que ens arriba a casa ve d'un dipòsit molt gran. 4. L'aigua pot venir de dos llocs diferents. 5. L'aigua bona surt directament de les fonts subterrànies. 6. Hi ha fàbriques que purifiquen l'aigua dels rius. 7. Aquí hi ha el riu. 8. L'aigua que arriba al riu ve de les clavegueres. 9. Per no contaminar els rius, l'aigua bruta de les clavegueres es neteja en una fàbrica anomenada depuradora. Amb aquesta explicació espere que quede clar com arriba l'aigua a les nostres cases, a més per si teniu dubtes vos deixe una imatge per que visualitzeu aquest cicle.!

COM CONTRIBUÏM LES PERSONES A NO CONTAMINAR L'AIGUA?

Podem evitar que moltes substàncies vagin a parar a l'aigua si adoptem les mesures següents:

Evitar la utilització en excés de productes de neteja agressius amb el medi com el lleixiu, l'amoníac i altres productes tòxics. No utilitzar detergents rics en fosfats. No abocar a l'aigüera líquids no solubles en aigua, com pintures i olis. Fan una pel·lícula sobre l'aigua que en dificulta l'oxigenació. La millor solució és portar aquests productes a la deixalleria, instal·lació que recull de manera selectiva els residus que no disposen de contenidor al carrer. No llençar a l'aigua objectes que haurien d'anar a les escombraries, com ara papers, plàstics o restes de menjar. Escollir preferentment productes reciclats, ja que la fabricació d'aquests productes comporta una reducció del consum i la contaminació de les aigües. Consumir fruites i verdures procedents d'agricultura biològica, que no utilitza adobs nitrogenats ni fosfats. Els agricultors han d'evitar la utilització excessiva de fertilitzants i plaguicides químics. Cal afavorir els mètodes naturals de lluita biològica contra les plagues. Els pagesos han d'evitar l'abocament de purins a l'aigua. També han de procurar no utilitzar els purins en excés per adobar la terra, per tal d'impedir infiltracions que poden provocar la contaminació de les aigües subterrànies. L'excedent de purins es pot recollir i emmagatzemar en basses especials, o bé es pot portar a centres de reciclatge de purins on fan adobs i terres per a jardins i conreus a partir dels purins. A la indústria cal reutilitzar l'aigua que es fa servir per a refrigeració, per mitjà de circuits tancats. És necessari utilitzar com a matèries primeres residus recuperats. Per exemple, la fabricació de paper reciclat és un procés que redueix a la meitat la contaminació i comporta un 85% d'estalvi en el consum d'aigua. Les fabriques han d'evitar abocar substàncies tòxiques a l'aigua. Mantenir els carrers nets per tal d'evitar que l'aigua de pluja arrossegui les deixalles llençades al carrer i s'incorporin als rius. Cal utilitzar les papereres i els contenidors de deixalles situats en diversos carrers. Cal depurar les aigües abans d'abocar-les als rius. Hem de denunciar qualsevol abocament de substàncies tòxiques o contaminants a l'aigua.

LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA DOLÇA

La contaminació de l'aigua és causada per la presència de grans quantitats de matèries estranyes en els ecosistemes aquàtics, les quals n'alteren l'equilibri. En les aigües viuen bacteris descomponedors que transformen la matèria orgànica (fulles, animals morts, excrements...) en sals minerals consumint oxigen. Abans, els rius i llacs es mantenien nets gràcies a aquest mecanisme d'autodepuració. Però, avui dia, aboquem una quantitat tan alta de contaminants que el procés d'autodepuració natural de les aigües esdevé inútil en moltes ocasions.

          AGENTS CONTAMINANTS 

Les aigües residuals domèstiques provenen de cases, escoles, hospitals, etc. Contenen sobretot contaminants orgànics (orina, femta, restes de menjar...) i també poden contenir microorganismes patògens procedents de persones malaltes i d'altres éssers vius. També contenen productes de neteja, olis i restes de pintures. Les aigües residuals agrícoles poden contenir fertilitzants i pesticides que provenen de l'aigua de reg. Les aigües residuals d'origen industrial poden contenir productes que no es descomponen (plàstics, llaunes ...) o substàncies tòxiques. Alguns dels verins presents a les aigües residuals industrials són: l'arsènic, el cianur, el crom, el plom, el cadmi, l'anhídrid sulfúric, olis, diversos àcids, etc. Les aigües d'escorriment circulen pels carrers i teulades quan plou. Poden arrossegar tota mena de materials, com ara plàstics, material d'enderroc, papers, llaunes...

L'AIGUA ES MOLT IMPORTANT PER A L' ESSER HUMÀ

L'aigua és un element indispensable per a la vida de les persones, els animals i les plantes. Si hi penses una mica, t'adonaràs que l'aigua, malgrat no sempre n'hi hagi prou per a tothom, és contínuament present en les teves activitats diàries. Per això l'aigua és un bé que cal saber administrar i no malgastar inútilment. A la natura es pot trobar en tres estats diferents: sòlid (neu o glaç als llocs freds), líquid (a rius i mars) i gasós (vapor d'aigua als núvols)

• La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran.

• Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents.

• No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.

    

BE ESCÀS

Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges és desigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu. Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor. La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.

Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents.